Mare i avia a banda nomes hi ha hagut una femella a la meva vida que - de moment - hagi aguantat amb mi durant més de cinc anys a casa. Nomes una amb la que he compartit la meva infinita malaptesa, la recurrència de les meves bromes, el soroll que fan els instruments de música quan els toques malament i ràpid, la meva poca perícia als fogons, les cançons a la dutxa, les 'neuras' antisocials...que mai s'acaben, les incomptables hores que passo en silenci a la meva habitació...
Nomes una.
A vegades la miro i no sé si és gaire llesta. altres vegades quan la miro i ella també m'està mirant penso que poder és ella molt més llesta que jo.
I ara, a sobre, resulta que s’està possant de moda...
Com m’estimo la meva gatona.
Per-cert, a l'A
ssociació Professional d'Il.lustradors de Catalunya ja podeu trobar el meu perfil professional.
Sou benvinguts, bona tardor i records de l’Antònia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario