Ja aflorava "Sky Blue Sky" i jo no podia parar d'escoltar Spiders. Després va venir "Wilco (The Album)" i jo ja estava set anys abans, al "Yankee Hotel Foxtrot". No n'he sortit fins ara, un cop he escoltat "The Whole Love" ja puc seguir la tradició i escoltar una vegada rere un altre el disc homònim que van treure fa tres, just quan nosaltres acabàvem d'enregistrar el nostre àlbum debut, amb cançons que en alguns dels casos, ja tenien més de quatre anys.
Ara, una estació després d'haver enregistrat les set noves cançons del nostre segon treball, puc mirar -- escoltar- i entendre millor el nostre primer disc. És potser gràcies al temps que trobes una manera de poder ser tot i que sigui un xic, objectiu amb la teva pròpia feina. Fins i tot amb quelcom tan visceral i màgic com pot ser una cançó.
Aquest és un intent de dibuixar en Jeff Tweedy, juntament amb el baixista L'únic membre dels Wilco que ha estat present a tots els discos de la banda, vuit en més de disset anys.
Si voleu sentir l'avançament del nou migmetratge de Los Rotos, podeu sentir Retórica II. No sé si després us vindran ganes d'escoltar "Roto'n'Roll", o no.
A mi cada cop que sento el nou material m'agrada més aquell disc, el nou i la banda...
No hay comentarios:
Publicar un comentario